Endreçar i millorar el
rebost
La progressiva presència de les TIC a
l’administració local ha de permetre millorar i
optimitzar els processos interns (back-office) dels
ajuntaments. L’objectiu final és arribar a
l’e-administració, a l’ajuntament obert les
24h del dia els 365 dies de l’any. Oferint, és clar,
tota mena de serveis al ciutadà entre els quals no hi
poden faltar aquells que facin referència al pagament
d’impostos, taxes, sol•licituds de permisos, entre
d’altres.
Per oferir aquests serveis és necessari disposar
dels banc de dades més afinats possibles, en els quals no
es produeixin interferències a l’hora d’emetre
un rebut, per exemple. Cal interaccionar totes les dades
referides als ciutadans que té el municipi evitant
duplicitats o dades errònies en el moment d’atendre
qualsevol servei que sol•liciti el
ciberciutadà.
Una actuació d’aquesta mena hauria de ser
considerada estratègica per qualsevol govern municipal.
Necessitarà, de ben segur, la dedicació dels
recursos humans i
tècnics propis i el concurs d’assessors externs. La
qual cosa comporta la dedicació d’un important
pressupost amb la finalitat de preparar-nos per a
l’e-administració.
Disposen, els municipis, dels recursos necessaris per
afrontar les operacions abans esmentades?. Ben probablement, no.
I si en tenen, no els necessaris per afrontar amb èxit un
procés tan important com aquests.
Cada ciutat és un món, en matèria,
també, de recursos econòmics. No és cap
secret que l’assumpció de nous serveis comporta un
esforç per part dels ajuntaments. En aquest sentit no
és cap secret l’existència de moltes veus des
del municipalisme demanant més recursos per afrontar el
ventall de serveis que l’administració local ja
ofereix als ciutadans. Els Ajuntaments reben poc més del
13 % dels impostos abonats per la ciutadania, quan
l’òptim sembla situar-se en un 25 %. El mateix
percentatge que reben les CCAA i que suma el 100 % amb el 50 %
restant que gestiona directament l’administració
central.
Qui paga la factura?
Evidentment, qui encomana el servei. Els ajuntaments
promouen la seva presència a la xarxa i inicien plans
destinats a una remodelació i progressiva
modernització dels seus serveis a càrrec dels
pressupostos propis. Ho fan dissenyant accions en el seu front i
back-office, acompanyades sovint d’altres activitats
destinades a divulgar les TIC entre la ciutadania, habilitant
aules i quioscos d’Internet, potenciant-ne
cursos d’iniciació o ajudant a les incipients
associacions d’internàutes que treballen, des del
món del voluntariat, per difondre la bona nova de la
tecnologia incipient.
Tot i la bona voluntat dels gestors públics, es
fa difícil trobar i destinar els recursos necessaris per
atendre com cal els programes plantejats. L’establiment de
plans anyals, proveïts amb recursos propis i els facilitats
per administracions de rang superior, són un bon
camí. Però potser no el millor per permetre que
l’administració local, la més propera al
ciutadà i la que té menys recursos per afrontar la
seva presència a Internet, pugui complir amb les
directrius europees, estatals i nacionals respecte a
l’e-administració.
Calen recursos
extraordinaris
Internet i les seves aplicacions han demostrat, tot i la
seva joventut, la seva eficàcia quan es disposa dels
recursos necessaris per a desenvolupar-hi serveis concrets i
atractius pel ciutadà. És el cas, per exemple, de
la plana de l’Agència Tributària Espanyola,
una de les més considerades arreu del món. En el
món dels municipalisme, el portal de l’Ajuntament de
Barcelona és un dels millor valorats respecte als serveis
que ofereix, especialment el seu plànol interactiu.
Paradoxalment, el portal barceloní està immers en
una radical transformació i millora del back-office per a
començar a introduir la gestió dels tràmits
que afecten al ciutadà a través de la
xarxa.(Ciberpaís, 24-6-04, p. 8)
No és un procés fàcil ni barat,
adaptar-se a les necessitats que comporta ser una
e-administració. Per això cal que les finances
municipals rebin ajuts de les administracions superiors per
afrontar amb èxit aquest pas del procés. Al nostre
país és la Generalitat de Catalunya qui ha de
liderar aquest procés, a través de
l’assessorament necessari i els recursos escaients per
permetre que el municipalisme català passi amb bona nota
la seva presència a Internet.
La Generalitat de Catalunya és
l’administració que al Principat pot impulsar
accions compensatòries per corregir factors estructurals
que permetin a tots els ajuntaments, sigui quin sigui el seu pes
econòmic o demogràfic, assolir els objectius
marcats per les directrius europees quant a
l’e-administració.
Tothom se’n beneficia, de les
TIC?
L’esforç inversor que comporta
l’adaptació de les administracions a les TIC
són, sense cap mena de dubte, un benefici per a tothom.
Potser no ho veiem "materialment", però accions com
millorar les bases de dades dels ajuntaments possibilita
campanyes tributàries més eficients. No s’hi
val veure-ho des de posicions properes a la picaresca: si hi ha
algú que no paga, millor per ell. Mala sentència
perquè els tributs són una responsabilitat i un
deure de tots i totes que repercuteix directament en la qualitat
dels serveis que ens ofereix l’administració. Dit
d’una altra manera: si tothom contribueix al que ens
és comú a través dels impostos,
l’esforç realitzat és compensat amb millors
prestacions per a tothom.
Dit això i des del punt de vista local,
algú pot plantejar-se si en una època de recursos
limitats per l’administració paga la pena fer-hi
inversions en matèria d’Internet i TIC. No és
millor disposar de més policia al carrer o incrementar el
nombre d’escombriaries que netegen els carrers?. Per
què cal que l’administració inverteixi en uns
serveis que el pensament col•lectiu, massa lleugerament,
associa amb xats, baixades de música i llocs
pornogràfics en línia?. Cal muntar telecentres
destinats a popularitzar l’ús i l’accés
a Internet quan els índexs de fracàs escolar a
l’ESO fan posar els pèls de gallina?.
Podríem formular altres preguntes per
l’estil, provocades per una informació esbiaixada
sobre Internet i les TIC. La resposta, per qui signa, és
que és necessària la inversió
pública, de les diverses administracions, en
matèria d’Internet i TIC. No únicament
destinada a la modernització de les pròpies
estructures i serveis, així com la presència a la
xarxa, sinó a través de campanyes destinades a
divulgar la bona nova de les TIC entre la població. Es
tracta d’evitar la fractura digital, potenciant que tothom
pugui beneficiar-se de les prestacions i serveis que actualment
ofereix Internet.
Actualment els infants i joves, que viuen la
consolidació d’Internet sincrònicament, junt
amb cada vegada més amplis sectors de la gent gran,
són els sectors socials que se’n beneficien amb
intensitat de les possibilitats de les TIC. Sense oblidar-nos
dels pioners en aquesta tecnologia, ciutadans que tot sovint han
actuat de dinamitzadors de la implantació de les TIC als
seus municipis. El públic potencial que ha de
conèixer les TIC abasta un segment molt ampli de la
població, raó per la qual és molt important
que es facin campanyes divulgatives de les TIC, superant els
estereotips sobre aquesta tecnologia i aprofundint en els factors
positius que presenta per a tothom.
Les dades indiquen que augmenta la presència dels
ordinadors a les llars del país, unes màquines cada
vegada més connectades a Internet. Però, tothom, en
el domicili familiar, les utilitza?. Hi ha prou formació
per a utilitzar les eines de la nova tecnologia i treure’n
tot el profit possible?. La resposta és que no. Per
això és necessari consignar recursos públics
destinats a "alfabetitzar" la població en
l’ús de les TIC. És responsabilitat de les
administracions – totes – establir plans en aquest
sentit. Creant espais que permetin l’accés a la
xarxa per tothom (biblioteques, aules, quioscos, etc.), ofertant
una formació adequada per a fer-ne un bon ús dels
nous serveis i explorant de quina manera tots i totes en poden
treure profit, de la nova tecnologia.
Una massa crítica
per validar la presència institucional a Internet
Ho esmentàvem en paràgrafs anteriors: el
boom de les TIC comporta que tothom vulgui ser a la xarxa.
Evidentment, també les administracions. Però, de
quina manera?. Com hem d’organitzar el nostre portal?.
Què interessa al navegant respecte al seu ajuntament?
Quina informació i quins serveis vol rebre?.
La veritat és que la novetat en la
divulgació i l’ús de les TIC fa que no
tinguem una massa crítica, integrada per ciberciutadans i
amb un volum representatiu respecte al cens local, que aporti les
seves demandes sobre què volen que els ofereixi el portal
del seu ajuntament quan es connecten a Internet.
Analitzem el cas de Cerdanyola del Vallès i el
seu portal, www.cerdanyola.org Els polítics i els
tècnics municipals van crear el lloc web, en
funció de les seves idees sobre com havia de ser el portal
institucional. Els navegants el visiten, aportant els seus
suggeriments i comentaris a través de les adreces
establertes, com ara la del administrador del
web, webmaster[arroba]cerdanyola.org o la de l’OAC,
oac[arroba]cerdanyola.org . De l’anàlisi dels
correus rebuts se’n desprèn que el navegant opina o
es queixa dels problemes que li presenta la plana quan
l’empra o utilitza el correu per fer arribar les seves
propostes, queixes i suggeriments a través de les eines
establertes – formulari electrònic
adreçat a l’OAC – o utilitzant els correus
esmentats. Hi ha ben poques aportacions que qüestionin
l’organització de la plana. Sembla que tothom doni
per fet que la plana d’un ajuntament "ha de ser" com es
planteja a www.cerdanyola.org , (probablement passa el mateix amb
d’altres locals) sense possibilitat de variar-la. I la
veritat és que no és així: els portals
institucionals a Internet, la difusió de les TIC i altres
activitats associades, s’han pensat i posat en marxa amb
l’objectiu de servir a la ciutadania. Són nous i
necessiten, probablement, ajustar-se a les necessitats de la
majoria. Una feina col•lectiva, en la qual tothom, emprant
les TIC o altres més convencionals, hi pot
participar.
Portal municipal o portal de
ciutat
Els portals municipals recullen, tot sovint i de manera
destacada, els actius que distingeixen la població
respecte a les del seu voltant. Són uns valors que
sorgeixen de la mateixa administració però
també, i d’una manera ben remarcable, del conjunt
dels sectors que conformen la població.
Davant d’aquesta realitat es planteja el dilema:
s’ha de triar potenciar el portal municipal o el portal de
ciutat, obert a tots els actors presents al municipi?. Cal que la
gestió d’aquests portals sigui exclusiva dels
ajuntaments o bé s’han de contemplar òrgans
de gestió oberts, en les quals es reculli d’una
manera ponderada la realitat política,
econòmica i associativa de cada ciutat?. La tria no
és fàcil i ben probablement trobaríem
arguments a favor d’una o de l’altra.
Les darreres tendències de la xarxa constaten la
presència cada vegada més reeixida i celebrada pels
navegants de llocs web especialitzats. Això fa que calgui
pensar en planes especialitzades temàticament dissenyades
per donar resposta a les demandes dels ciutadans. El portal de
ciutat esdevindria un contenidor de continguts institucionals
d’interès pel ciutadà però
també un lloc on es pugui trobar tot allò que cal
saber sobre un tema determinat que interessi al ciutadà
resident al municipi que abandera el portal però
també a qualsevol ciutadà del món que vulgui
conèixer-lo virtualment o, per necessitat, es vegi amb
l’obligació de visitar-lo i necessiti saber
què s’hi trobarà.
A tall d’exemple, activitats com el turisme o la
cultura poden
generar planes informatives comunes on els ciberciutadans trobin
tota la informació que genera la ciutat, tant la
pública com la privada. Es tracta de fer ciutat,
conjuntament, sumant esforços que beneficiïn tothom.
La feina comuna en un portal de ciutat, creat a partir de tots
els actius i potencialitats existents, tant públics com
privats, beneficia tothom. La imatge de la ciutat
s’enforteix a Internet, un mercat d’abast mundial en
creixement constant.
Evidentment si s’opta per potenciar un portal de
ciutat cal pensar en òrgans de gestió compartits en
els quals tothom, administració i societat civil, estigui
representat. És lògic: tothom qui aporti els seus
actius ha de poder dir la
seva. Calen òrgans amplis, oberts a grups establerts
però contemplant també la possibilitat que els
ciutadans i ciutadanes també diguin la seva. Les TIC ens
aporten noves eines però també noves formes de
participació.
I, què en fem dels ciutadans i
les ciutadanes?
Aquest document ha reflexionat sobre la creixent
presència dels ajuntaments a Internet, en portals
municipals o de ciutat. Però, què en fem dels
ciutadans?. Quin paper hi juguen en tot aquest procés?. Ja
hem comentat que els ajuntaments, en menys o mesura, desenvolupen
accions destinades a divulgar les TIC, a través de la
implantació d’aules i quioscos d’Internet o
bé organitzant cursos de formació en el maneig de
la nova tecnologia. Són, en tot cas, accions pioneres,
dutes a terme sovint amb ajuts d’administracions de rang
superior, però clarament insuficients per atendre al
conjunt de la població.
La velocitat d’impantació
d’ordinadors a les llars privades i la seva creixent
connexió a Internet són realitats que condicionen i
transformen la nostra societat. Però parem atenció:
no tothom té accés a les TIC des de la seva llar.
Fer-ho comporta una inversió en maquinari, programari i la
derivada de la connexió a la xarxa telefònica. O
també podem trobar qui, disposant dels recursos
necessaris, no vegi la necessitat d’accedir-hi a la nova
tecnologia perquè no creu que pugui
beneficiar-lo.
Són dos retrats – segur que n’hi ha
més – que poden dibuixar una possible fractura de la
societat entre qui té i no té accés a les
TIC. Primfilant i examinant amb detall el primer grup,
trobaríem gradacions diverses entre la població
connectada en funció dels coneixements de la nova
tecnologia i l’ús que en fan.
La responsabilitat de les administracions és
treballar perquè tothom tingui accés a totes les
tecnologies. Una tasca difícil, però no impossible,
que necessita dels recursos necessaris per garantir resultats.
Les múltiples possibilitats que presenta Internet fa
actualment ja pugui tenir la condició d’objectiu
estratègic per a qualsevol
administració.
Els ajuntaments, tot i les seves limitacions
econòmiques, han d’atendre bona part de les
necessitats de la ciutadania. I l’accés i les
possibilitats de les TIC, tot i que molta gent encara no ho
sàpiga, han de tenir la consideració de molt
importants. Cal, doncs, potenciar un treball comú de
l’administració junt amb els col•lectius
d’internàutes i ciutadans iniciats a la xarxa a
títol individual, per dissenyar accions formatives i
divulgadores de les TIC entre la població. Una tasca en la
qual els centres docents i les empreses del sector de les TIC
també han de participar. El repte és comú:
per afrontar amb èxit el futur més proper
convé formar-se en el present en les millors
condicions.
Programes de ciutat per impulsar i
consolidar les TIC
La importància de les TIC, subratllada en aquest
text, i el pes cada vegada més destacat que té en
la nostra vida quotidiana, fa que sigui necessari establir un
programa
comú destinat a la seva normalització. Un programa
director que ha d’actuar recuperant el temps perdut,
potenciant accions destinades a incorporar tothom en el
vagó de les TIC, però també actuant en el
present, sincrònicament, fent convergir la nostra realitat
amb les possibilitats de la nova tecnologia. Sense oblidar,
és clar, les propostes i accions per fer en el futur sense
perdre el tren de les possibilitats que s’albiren, amb les
TIC.
Totes les ciutats són cridades a establir els
seus pactes locals destinats a fer-se un lloc en el panorama
obert per les TIC. Amb els ajuts externs que calguin, sempre
necessaris, però sense cap sentit si no tenen un referent
local.
S’han d’establir accions formatives per
alfabetitzar i formar en el maneig i possibilitats de les TIC a
la població. No es tracta únicament de les
habilitats pròpies del maneig de les màquines
– un aprenentatge més – sinó obrir a
tothom les possibilitats que ofereix la nova tecnologia a tothom.
L’accés a programes de formació continuada,
bancs de dades, informacions de tota mena, recursos per als
moments de lleure, etc., són algunes de les possibilitats
que hores d’ara ja ofereixen les noves tecnologies. I tot
just estem començant!.
Ningú n’ha de quedar al marge,
d’aquestes accions. Cal activar tots els recursos que
tinguem a l’abast. Ja hem parlat dels humans, tot explorant
i potenciant la presència de cibervoluntaris destinats a
participar en aquests processos de divulgació de les TIC.
Convé esmentar l’apartat tècnic: amb
independència de les aules i quioscos d’accés
a Internet s’han d’aprofitar les aules
d’informàtica de les escoles i instituts ubicades a
les nostres ciutats. La implicació dels consells escolars
és fonamental per obrir les seves aules a un públic
no escolar.
Les aules d’informàtica, els locals de les
entitats cíviques de tota mena, els centres cívics,
entre d’altres, poden esdevenir espais de formació i
de relació pels ciutadans. Espais on conflueixin persones
de diverses generacions amb l’objectiu comú
d’accedir a les TIC. Joves i gent gran treballant colze a
colze per formar-se, al temps que sense adonar-se’n,
construeixen nous espais de trobada.
Conclusions
Els governs locals tenen l’oportunitat
d’actuar d’aglutinants, a través dels portals
de ciutat, dels actius presents als municipis. Els valors reals
s’han de transformar en valors virtuals, construint entre
tots la imatge de la ciutat a Internet.
La tasca va més enllà dels processos de
modernització i informatització dels serveis
municipals. Cal treballar perquè tothom tingui
accés a les TIC i als avantatges que presenta. Una tasca
que necessita dels finançament necessari. La
importància del projecte i el que comporta fa que els
municipis – l’administració al peu del
territori – hagi de rebre un finançament especial
per aplicar-lo.
El procés ja iniciat és fascinant i
engrescador alhora: no hi ha barreres, el sostre és el
món. S’està construint alguna cosa nova, en
un procés participatiu on tothom ha de dir la seva.
S’edifica i s’aprèn alhora, la qual cosa
permet que tots i totes, manobres de les TIC, edifiquem el portal
que ens interessa. Això és, el que millor ens
representi col•lectivament, amb l’avinentesa de
variar-lo en funció dels interessos conjunts.
Notas
· [1]
– Els Ajuntaments de Catalunya a Internet. Un estudi comparat de
les pàgines web (2000-2003). Estudis de Ciències
Polítiques i Gestió Pública. Universitat
Pompeu Fabra. Barcelona, 2004. [estudi en línia].
UPF.
·
[2] – Terminologia citada a l’article "Del
comerç electrònic a l’administració
electrònica: tecnologies i metodologies per a la
gestió d’informació", de Pablo Lara i J.A.
Martínez Usero, p. 5. [article en línia].
UOC.http://www.uoc.edu/dt/20227/index.html
Licencia de
Reconocimiento-No
Comercial
Estos contenidos
son Copyleft bajo una licencia de Creative Commons.
Pueden ser distribuidos o reproducidos, mencionando su autor,
siempre que no sea para un uso económico o comercial. No
se pueden alterar o transformar, para generar unos
nuevos.
"Este artículo es obra original de Jordi Jorba i
Ballesta y su publicación inicial procede del
II Congreso Online del Observatorio para la CiberSociedad:
http://www.cibersociedad.net/congres2004/index_es.html"
 Página anterior | Volver al principio del trabajo | Página siguiente  |